Sota l'acció de forces externes, els polímers produeixen una deformació elàstica dels sòlids generals, una alta deformació elàstica única i un flux viscós similar als líquids. Aquesta propietat s'anomena viscoelasticitat. L'adhesió dels adhesius sensibles a la pressió (com la força de pelat, la viscositat ràpida, etc.) depèn en gran mesura de l'elasticitat dels polímers que formen l'adhesiu sensible a la pressió o de les propietats sensibles a la pressió dels adhesius sensibles a la pressió. depenen principalment de l'elasticitat del polímer. Com que la resposta de l'adhesiu sensible a la pressió a les forces externes és parcialment elàstica i parcialment viscosa, el rang de temperatura del polímer com a adhesiu sensible a la pressió es limita a la temperatura de transició vítrea TG i el punt de fusió TM, és a dir, està en un estat altament elàstic. En altres paraules, la temperatura de transició vítrea de l'adhesiu sensible a la pressió hauria de ser de -600 graus inferior o igual a 200 C.
Com que els adhesius sensibles a la pressió tenen viscoelasticitat, quan la cinta adhesiva sensible a la pressió (full) s'uneix a la superfície de l'objecte que s'adhereix i s'aplica la pressió adequada, l'adhesiu sensible a la pressió presenta principalment una fluïdesa viscosa similar a un fluid. Pressió lenta i uniforme. Contacte estret entre l'adhesiu sensible a la pressió i la superfície de l'objecte que s'uneix per aconseguir la unió. La majoria d'ells es duen a terme a gran velocitat. En aquest punt, la viscoelasticitat de l'adhesiu sensible a la pressió permet que el producte adhesiu sensible a la pressió assoleixi una certa força d'unió, sempre que s'apliqui la pressió adequada sense curar més.
